Jiaozi (moneda)

Jiaozi

交子

Jiaozi (en xinès, 交子, jiāozǐ) va ser una forma de bitllet de banc que va aparèixer al voltant del segle xi a Chengdu, la capital de Sichuan, Xina.

Els numismàtics consideren que és el primer paper moneda de la història,^[1] desenvolupat durant la dinastia Song (宋朝) (960-1279). Els primers jiaozi no tenien denominacions estàndard, sinó que es denominaven segons les necessitats del comprador i variaven des de 500 wén (文) fins a 5 guàn (貫). L'oficina governamental que va emetre aquests bitllets, la Jiaozi wu (交 子 務), exigia una quota de pagament o canvi de 30 wén per guàn quan es canviava de monedes a bitllet de bancs. Els jiaozi es publicaven bianualment.^[2] A la regió de Liang-Huai (兩淮) aquests bitllets van ser anomenats huaijiao (淮 交) i van ser introduïts el 1136, però la seva circulació es va aturar ràpidament després de la seva introducció. En general, com més baixes fossin les denominacions del jiaozi, més popular es va fer i, com el govern no regulava la seva producció, la seva existència eventualment va conduir a la inflació.

Per combatre la falsificació, els jiaozi s'estampaven amb múltiples segells bancaris (宝钞印 / 寳鈔印).^[3]